Com un bodegó de Paul Cézanne, damunt la taula de la cuina una fruitera de pisa blanca, els colors de la pell dels préssecs, la seva olor, l...

Tabriz és una ciutat universitària i els nois es treuen les arracades abans d'entrar a classe. Les noies han d'enganxar-se a les esp...

Sí, ara soc aquí, al centre del No-res del meu país, l'esquerpa plana seca. I brindo pels cent Mai, tots els Potser, pel tímid Tant se v...

temo els acords de la cançó que encengui els llums i mati el ball. i em prengui el fuet febril i alat dels braços tous embriacs de n...

El carrer per on passeges els dubtes                  no té neguits;         tampoc te'n treu els teus. Parles, però, amb l'asfalt, ...

No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

Jo era feta de prats verds i de cuques de llum. Però algun nen gran em va prendre el grill, la cigala i la lluerna que s...

Si la vida és un regal, el regal és el present i viure'l estimant tant com el molí estima el vent. Roc Casagran. L'abraçada que . 20...

Vaig aprendre a escriure amb saba de lligabosc. Damunt l'escorça de bedoll apareixien de sobte lletres blaves, que deien hort , que deie...

Si en altres llocs s'obren calaixos i panys, aquí és hora que la boca torni a descloure's: que restitueixi l'aire prestat, una g...

Jardins. M'emporto només aquest tan fràgil record de roses marcides, que s'allunya sense retorn per l'aigua. De: El caminant i e...

Càlida i flonja, la brisa em despentina. Als ulls, la calma. Els pensaments voleien i lliures em sostenen. De: Trobades:  La natura i jo. En...

                      A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

                              He's more myself than I am.               Wuthering Heights , EMILY BRÖNTE Perquè tenies llibres a la taul...

Escrius. Atens la mar que ja no és mar, l'arena que ja no és arena. Esbosses moviments erràtics de llum sobre ones, que ja mai no seran ...

Saber que la vida es fa sola, que no la pots preveure ni planificar, és això que ens calia aprendre. Que els munts de coses inventades per o...

palpar el cos fins a la cicatriu. amb dits cecs, reconèixer-hi el tacte de la llum d'un estrella morta. fer-ne memòria. que ja no dolga....

Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

Van dir-te que la soledat tenia nom d'iglú, que el silenci era el millor vernís per enquistar les pors. Ara, amb la carn foradada, jugue...

De petita em vaig adonar que les fulles Tremolaven al ritme dels meus pensaments I quan m'allunyava, les tiges de les plantes Es doblega...