I Baixa la pendent d'estret horitzó, mitja carreró i mitja torrent. Cada casa sent pel seu pontarró passar la remor de l'a...

Em tornaràs la veu de tots els mars                          extingits,                          oblidats, quan m'acosti al teu cos: esp...

Hi veig des de la foscor talment com des del més radiant dels balcons. El cos és la destral: s'abat sobre la llum tot allu...

                           Amplitud de carenes del pit!                                                 Josep Junyent Ara tinc la sang verda...

De fa dues nits sento l'òliba cantar I voldria tirar-li una pedra perquè fugís, Però he sabut que aquest ocell és sant I que amb ...

Tu, que has viscut sempre a l'ombra de qualsevol tombant, treu el cap a la finestra i aterra la paret: veuràs, quina florida de liles, v...

Quan pronuncio la paraula Futur la primera síl·laba ja se'n va al passat. Quan pronuncio la paraula Silenci el destrueixo. Quan pronunci...

Tu i jo som dones d'heura. Embellim murs i tanques en establir diàleg. Som catifa de somnis, graons de sol, un vals d'arrels...

Escoltar el Trio en do menor per a corda en dos temps inacabat i inèdit, perdut en algun arxiu de llibres vells o en algun museu ...

Gombrowicz va morir. Els americans anaven per la Lluna fent saltirons prudents, com si tinguessin por que se'ls trenqués. Erbarme Dich, ...

Dessobre la terra dura anava fent ma drecera. Passava el vent, sorollant la canyes de la riera; el vern era sense fulles i seca la ginestera...

Qui va començar a pensar com catalogar allò que anomenem home i dona podria haver quedat amb algú per passejar amb qui fos, a la vor...

La llibertat és una cantata a la llibertat. Si es creu, o mana creure que és més que un cant, és perquè tan sols no és un càntic. La llibert...

I com l'isard camines, puges, fugint de tota cosa dita, escrita, de tota cosa tot just tocada. I com l'isard ets la bellesa la imman...

Escolt el blues de la solpostada. Les seves notes són orfebreria. Són efluvis, ecos llunyans i amorosos dels pares. ¿Qualcú condescendent, q...

De cop s'obre una nova dimensió que és un desert. Es trenquen les atmosferes que m'embolcallen i resto a la intempèrie. Des ...

De mi no sé, ni mai saber podria            ーvoluble líniaー com per la meva voluntat probable            seré menada; ni si la pròdiga esper...

               «Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,         la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,      ...

Bruna i blanca Camallera que dos pobles has unit: el vell, que s'ha fet petit i el poble nou que prospera mentre somrient s...

No sabíem què dir-nos, ni què fer, quan vam veure al carrer unes espardenyes esparracades d'haver caminat més de cent anys...