es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

Saltant turons, solcant cingleres, quan fa la recta o als revolts, com una cinta, el camí serpenteja i avança i no s'atura enlloc. Segui...

Vinc al recer de l'àmbit d'aquest temple. La pedra sembla abatre's i discórrer per un perfil de traços vigorosos, i cada rengle ...

Omplo els dies de futur i perspectiva, de vertigen conreat al caire de l'abisme dels teus ulls. No deixis mai de mirar-me,    ...

Si t'allunyessis una mica, el meu amor creixeria com l'aire entre nosaltres. Si t'allunyessis molt, t'...

De la propietat -com si qui fos digne de posseir no pogués posseir totes les coses i incorporar-les dins seu amb plaer; De la perspe...

A Montserrat Abelló que em va ensenyar                                   a estimar la poesia. Escriure poesia per a mi és una eina de ...

El present, doncs, vol dir la vida quotidiana d'una cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb més de quatre compromesos ...