Ara que et veig reflectida, allargada silueta, casa estreta i ocell negre de vol baix, en els bassals, vols dir que romandràs sense esvair-t...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

Cada setmana cull tomates i en faig caixons per a l'hivern. No em queda res més per omplir-los, si no és un gest que ve de tu....

(No era amor la mà que t'ensenyava a caminar. No era tendresa la cullera que t'ensenyava el camí de la boca. Deien: Aquesta nena ens...

No ploris pus. Ta mare s'ha llançat al riu per veure si els peixos tenen ombra dins les profunditats de la mar. No ploris. Ta mare s...

Plana sobre nosaltres una ombra de silencis T'injectaran en vena un temor que no et pertany Abans de saber qui ets molt abans de saber-t...

Vam créixer tot ajuntant partícules en descomposició. Ara entrellacem les extremitats per formar un ser múltiple. Des del microscopi veig co...

És difícil d'entendre la tribu, pertànyer-hi sense ser-ne devorat. Primer fou possessió, érem seus ja abans d'arribar. Els ocells so...

trobo a faltar els dies en què els meus amics sabien tots els detalls trivials de la meva vida i jo sabia tots els detalls trivials de la se...

Avui l'he vist. Pastat al seu pare quan tenia vuitanta anys. Amb el nom del poble gravat a la pell, esculpit als cognoms. Què més es pot...

Cap vers no em pertany, tan sols aquesta fam d'escriure mots que pretenen ser tendres, nascuts entre la roca i l'asfalt, ablanits...

Asseguda en aquesta taula, el balcó a la dreta, com de costum, penso en la meva filla i en el nom que li vam posar, jo i el seu pare, qu...

Només puc dir que vinc d'Andròmeda. Quan escric, no penso: sento i escric; el raonament va implícit en el sentiment i és anterior a...