Aquest és un missatge d'afecte per totes les paraules que han mort en no ser part d'aquest poema. Pesa. Refila l'au, men...

La poesia, pregària de mare. I el cant, el plor del meu infant. ** La música és l'aliment de la meva fortalesa. ** La tragèdia és no pod...

En aquest carreró de les espècies el cirenaic sol pensar en els profits —dàtils de Síria, llavors d'Etiòpia, pebre de Damasc, el nòlit q...

Primavera blava sota un ametller, curullades branques de flors de paper. Un sol de rialles i nens al carrer, amb la fruita dolça serrada a l...

era més que balança era equilibri i més qu'equilibri era el pes de set i set catorze centes caixetes d'en tu sí asmes sense nu...

De la brasa, la flama, i de la flama, la llança contra el cel. La punta, però, serà blava i es fondrà sempre apuntalant com biga el m...

La teva gravetat: el pes just de què disposes per riure. Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret , 1999 Tr.: Arnau Pons

Quan obres la mà i tu et penses que és tan buida i t'equivoques tant que em destrueixes sense voler: està tan plena que ara ...