Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

Aquí tens un ocell, no de paper, sinó de temps viu. Mira'l: s'aboca a l'aljub fredobscur on et deixen de costat els colo...

Esfilagarsar mars teixits amb llana, un hivern qualsevol. Tan delicat, el nou abric, el gest de llibertat que ens dediquem... Trenquem l...

Els ulls són com dos boles que es mouen molt lentament les pestanyes van mullant-los per a evitar fregament. N'hi ha de molts tons...

VENIM DEL BLAU i anem cap a un blanc cada vegada més blanc. Disposem de tota una vida per créixer i de tota una mort per decréixer, ...

Amb suavitat,          amunt i avall, cada ull          mou un ventall. Lola Casas.  De cap a peus : poemes del cos humà .  ...

Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als núvols que si s'obre no es tanca, si no ve la soneta amb ventalle...