en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...

No podràs acabar-te mai tant paisatge. El verd surera que ara sents el duràs sempre més inalterable en aquesta petitesa de mans amb què et v...

Al primer segona hi viu en Jofre. Voleu saber com és? En Jofre és petit,                        tan petit és que no xiula, ni maula, ni pot ...

Hi ha flors blaves i petites a la vora del camí entre arrels mig descolgades i brots secs de romaní. Fragment. Anton S...

Al berenar va bé que et trobis una perleta de sorpresa: la imprevisió del dia que em vas dir esquirolet o et vas posar les pedres a la te...