I A l'abisme immediat les grues esfondren retrats passats pel temps.  A la incertesa del futur, no li calen explosions que enfonsin esgl...

Les marques al terra que deixen els llums de bengala gastats Són com ninotets ferits com llumins esparpallats com esvàstiques trencades o pe...

A alguns la solitud no els fa mal, i em sento plena de rancúnia perquè no són com jo; perquè una no pot fer res més que avançar, perquè una ...

Brolla l'aigua i és de l'aigua Brolla la sang i és de la sang Brolla la veu i ja no és ella.                        Era la pedra i a...

Soc la memòria del climateri de totes les dones. Declaro amb humilitat: cada gest és la petjada d'elles. Marta Pérez Sierra. M'he em...

Jo el que vull és ser gran de gran i no vella de vella. Sortir al món, i no que entri a casa, la mirada del cim i no cucales pel fangar. No ...

El sopar es refredava. Els convidats, a l'espera de ràpids, Impersonals encontres fortuïts del tipus usual, estaven estirats Pels dormit...

Torna la llum. Tots els motors de la casa comencen el tràfec. Mou el peó de la torre i no esperes saluts. Mira sempre endavant: ara te...

Passes van i passes venen, de peu gran, de peu petit; des que el sol obre la porta, quin matí més eixerit! Passes van i passes torne...

La terra dels nostres pares, la terra dels nostres fills, la terra que hem fet nostra o la terra que, potser sense adonar-nos-en, ens ha ...

el vent bufa entre les canyes de vora riu sense trobar-hi resistència esvara per damunt la pell però la petjada hi perdura fora del...

Un tros de mar i un tros de carretera evoquen bells estius, en el record presents, ni a tu ni a mi no ens fa mal cap quimera; trenquem en...

Petjades de potes a sobre la sorra humida, compacta i verge de gent, m'indiquen presència d'aus fugisseres, gavines porugues perd...

...revela, puces que les troben just quan ho fa la llum,                          desenterrant-les amb                          ombra, i res...

Respira la pluja que es dibuixa a la finestra, música subtil que se'm desfà pels vidres, sons petits que els felins observen, i jo r...

Aquesta nit de foc només la casa aquieta pensaments com dolça onada i gronxa el temps fugint i ens dóna ombra, respir i jaç segur. T...

No hem posat nom a les pedres. Ens precedien. Ens havien esperat. Amoixar-nos com còdols. Ens fa l'aigua. Mira aquest nucli d...

L'amor és conversar amb els déus a l'ombrós paradís de mores i pomeres on els barrancs et porten les humides olors d'antigue...

Qui ho ha dit que haig de comprendre les coses, diu el poeta. Les coses passen perquè passen, i l'amor també, igual que elles. Per q...