És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

Ai, quin cel tan blau!, quina mar tan plana! Una vela, lluny, sembla una rialla i el sol, tan encès, diríeu que canta! Petxina, d'on ven...

Si pogués arrencar d'aquest món el dolor en faria encenalls i cremaria per sempre, cortina de boira i fum. Si pogués entendre el vol del...

Venim de les més grans fondàries, d'un món cap per avall, d'allà on el sol primer s'afaita davant el blau mirall, d'allà on ...

La Rosa Maria volia fer un pou i no li sortia, un pou rodonet amb crancs i petxines i algun barretet. Olga Xirinacs. Marina.  198...

El món dorm, com una donzella encisada en un bosc llunyà. ¿Quina paraula li farà obrir, somniós, la parpella? ¿Per deixondir-lo caldrà ...

Obre els ulls i desplega la negra pantalla i estén-la del tot obre bé els ulls fixa-hi els ulls concentra-t'hi concentra-t'hi...

Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic. Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavines,...

Ara la mar és ondulada com el teu pit adolescent ¿La mar què fora sense el vent que ritma escumes com si cada sospir ardent fos una on...

El meu cor és com un ocell cantor el niu del qual és en un brot vigorós; El meu cor és com una pomera amb les branques doblegades de tan...

Idíl·lics nius a platja oberta! Dòlmens curulls de petxines de festa. Transport tranquil de l'onada i del vent... Catifa prenyada...

Petjades de potes a sobre la sorra humida, compacta i verge de gent, m'indiquen presència d'aus fugisseres, gavines porugues perd...

L'amor i son record que de la gent i del lloc i del temps em feien lliure màgicament poblaren el meu viure amb belles lluïssors d...