Tu i jo som dones d'heura. Embellim murs i tanques en establir diàleg. Som catifa de somnis, graons de sol, un vals d'arrels...

No sabíem què dir-nos, ni què fer, quan vam veure al carrer unes espardenyes esparracades d'haver caminat més de cent anys...

Hi va haver un temps en què la pau era una mica aquesta estona d'ara: el poble callat als peus, les fulles vermelles de les vinyes ...

                          calma endins                            el tacte suau                               de la fulla.                  ...

fa temps que reculls tots els pecats en un cest de vímet que es forada / i s'escola l'aigua cap als peus / i els rega amb el cor esb...

AMB ELS PEUS BEN ARRELATS dins el llot d'aquesta terra que no em pertany, amb les ales ben esteses i ben deixades anar a tot els vents, ...

Ametlla de tarda blanca: creua'm el pit. Separa els fils de pluja dels mestrals grocs, car el capteniment frisa les cèl·lules i ...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

              Un carrer sense fi, amb quin pas l'emprendria? Em doldria no aturar-me en cap portal, ni veure mai quin destí m'espera...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

Només soc un vell que arrossega els peus i fa de ventríloc per un déu que no ha parlat amb mi ni una sola vegada. El que té ulls de cabra i ...

No duré aquesta tarda les sabates de princesa endossades fins a l'esquena per quan vinguis a buscar-me, els ulls de poll cantant misèrie...

Però tu ja ho saps que formem part de la mateixa muda -la pellofa del món-; que amb prou feines veurem el lluc de llum arrelar-se'ns als...

En aquest crater        de plata pura fet per a la casa        dels Heràclides, on regna l'elegància         suprema —heus ací flors del...

La finestra es va obrir. Verd i blau. La Quimera va entrar-hi disfressada de ventet d'estiu. Els finestrals van batre a morts...

Plou defora dels clapers on s'oculta la paüra i sents com l'aigua es detura pels ampits i cau, res més. Dura la son dels carrers si ...

Sí, vas excavant amb ganes i torna a sortir, es cobreix; torna a sortir, es cobreix; torna a sortir, es cobreix; torna a sortir, esquena cor...

  Vingueres  de  molt  lluny.   La  teva  faç, com  la  del  sol,  refulgia  tot  mirant  a Orient.   Jo  només  tenia  la  certesa  de  la ...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...