El vent i el pi s'emplenen l'un de l'altre, vora el camí. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracio...

Escolto les veus del mar i dels pins i del vent que passa. Tot m'ho fan sentir, tot m'ho saben dir sense cridar massa. Joana Raspall...

De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

Un altre any, i l'esplet encara no demanca; l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca, si no prou exquisit, almenys fou abund...

S'encalma el vent, també la mar s'encalma. Ara les barques van tornant a port i els pins s'adormen vora de les cales. Un mantell...

Tenim, sense ni moure'ns del seient, mar i muntanya junts. Sota el tendal, sentim l'amable olor dels pins, i el vent ens porta el gu...

Per sobre les teulades, horitzontal, la ratlla del mar fa de grisalla. Les agulles dels pins pugen en vertical i també el campanar, amb el p...

On deu anar aquesta aigua tan clara, silenciosa, muntanyes avall? Potser hi ha algú que l'estima i l'espera amb llavi ardent sota un...

El sòl és sec; l'eixuta llicorella ens llisca sota els peus, i les gatoses esgarrinxen arreu, despietades, amb mil agulles aspres i punx...

Com a un parany, jo acorralat, com una fera. (Al món hi ha gent, hi ha llum, hi ha llibertat.) S'hi sent la fressa de l'encalç, al m...

Amb el bastó a la mà, esguardo la neu pura Sobre el rierol una nuvolada avança     com una mar amb múltiples onades Un llenyataire entra a l...

Salut, o pi de terra eixuta, lligam, damunt la nostra ruta, d'un aspre món i un cel serè! O cos vermell, o barba hirsuta! dura és ta rel...

Muntanya avall, vora la mar, els pins davallen fins la sorra tan desitjosos d'entrar mar endins, que en ells veiem el moviment de córrer...

Al meu jardí hi ha un gran pi que fa pinyes de pinyons. Hi dorm algun estornell que menja oliva arbequina, de la fina. L'oliveta té un p...

Des del cim dels meus penya-segats -que són meus perquè encara ningú hi ha posat tanques- em plau, en un matí de sol brusent, respirant amb ...

Déu va escollir el meu bressol sabent que m'agradaria, va guarnir-lo amb pins i sol i el mar que jo preferia. Perquè soc mescla de pins ...

                        «Ven muerte tan escondida,                           que no te sienta venir...»                                     ...

  Afores de Montpeller, a prop del Mas de la Merla, un dematí clar i serè que fa madurar les messes.   En un predís del jardí, els do...

Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi. Oh gent que per les feixes daurades feu camí! Em sobta com un vi la força tota vella i hum...

Amb les fulles del til·ler es perfuma el ximpanzé. Amb fulles de la pomera ja arriba la primavera. amb fulles del codonyer brilla el...