Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

L'alegria és una pols màgica que s'amaga darrere dels batecs del temps. Crec que hi ha gent que no la veu mai. Crec que n'hi ha ...

El dia és pur i el sol es desmaia a la paret.               JOAN LLACUNA La llum plàcida davalla del cel. I es fan grans, cada veg...

El perfum que s'arrela als nobles arbres de la ciutat i a recer de la nit amics que se sumen a animades revetlles vesp...

No oblidis aquest recer  de compassada clepsidra, jardí assaonat, fidel reialme. Deixa que fora        xisclin les gralles, es mossegu...

Com un bosc de ribera, teranyines d'arbres indecisos en una dansa lenta allunyen la ciutat del pas plàcid de l'aigua ― mo...

¿De què deu ser teixit aquest silenci que m'esmalta les nits, i em fecunda les hores amb la més entranyable placidesa? És un silenc...

Són sorprenents: s'uneix  cadascun amb el seu veí, com si parlar fos una acció estàtica. Disposats casualment per trobar-se tan ll...

I vull mirar-te una vegada més encara. La teva cara plàcida, serena, els teus llavis amorosos, la mirada tan dolça, els braços caigu...

MIRA'M als ulls sense por dels espills que et mostraran el solc per altres mars. Mira'm als ulls i et parlaran d'aquell prim...

Adoro aquesta plàcida pedra, a les seves aigües m'hi he vist la cara, hi he vist la meva poesia malbaratada. Adonis, dins...

qui diu la mort? és l'amor aquella dama de l'eina negra, no és la mort ni l'amor ni hi ha dama i res no du són les ombr...

                                  l'alè de les glicines.                                            Marià Manent Allau, cascada, d...

I passem d'un dia a l'altre la placidesa dels mots i el combat de la mirada. Lluís Calderer. Mentre la pols es mo...

Renovellada per uns altres cursos que tornen, un afecte encara molt més entranyable sent per tu, que em nugues tot i els anys a la fe...

Apama el temps, les hores; mira com un tardà vol de grives escurça encara més la tarda i t'encomana el fred que deu fer al defora. Ar...

No és gairebé ni un carrer, són massa poques les cases per merèixer-ne el nom; simplement un camí entre l’única taverna i la botiga ...

Sóc a casa a trenc d'alba entre dues cases el sol ixent m'esguarda i jo me'l miro fit a fit. Moment de placidesa en què ...