Cada llibre de poemes té un procés De descobriment Cada poema ens diu com funciona Un món tancat Cada vers ens dona un dels plers Més antics...

Tant de bo tenir bengales per llançar al cel els senyals de la pèrdua, de la desfeta o de l'abandó. Tant de bo fer esclatar una llum enc...

El plaer més senzill, el sol plaer, cada dia del món que t'acompanyi: el perfum de la pluja de l'agost, el so dels grills brodant un...

Plaer de viure, d'estar asseguda i contemplar com cau la tarda. Tarda d'un gris i lluminós ara que el dia s'allarga. I ...

Ancianes arrels treballen el roig encès dels pàmpols en el teu cabell de tardor. La terra hi troba gust i solatge: s'hi deixa posseir. E...

El cos es defineix. El cos ens defineix. Ens definim pel cos. Potser no és només el vehicle. Potser no és -només- una presó. Potser el cos é...

Tu, que donares el teu millor bes                                       per fer-me possible; tu, que sentires glatir ta carn jove           ...

Quan un científic mira una pedra no veu tan sols un objecte contundent, hi veu tot un entramat de molècules, l'estructura tridimensional...

La nit escampa sentors de menta arreu del poble, que es queda quiet. Ix de les cases una altra flaire, de fusta seca de taronger que crema a...

                  Per na Mercè Massot Redós plaent: «l'amor, l'amor, l'amor» hi troba flors hivern i primavera, la pàtria mallor...

Tan sols reconec el plaer extrem de ser peó que avança pels escacs i arriba a l'altra banda i es transmuta en torre des d'on mirar-s...

S ortir a córrer pel gust de fer-ho.       Bum-bum!       Bum-bum!       Triscant pel bosc, fent drecera,       el cor s'anima i s...

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura. Cabell castany, ullets de marrec trist. Romàntic una mica, cosa dura en el temps que vivim. Prou ho...

Ranuncles àvids, estries de plaer i un paraigua amb esclemalls on pengen cassoletes. Amb arròs dolç, llenties negres, olletes per o...

La poma la més fina que es pot collir dins l'hort, és la valldemossina. Oh, quin plaent record! Pertot n'hi hagué balquena di...

                                a Anton Txékhov Són èpoques, supòs, de lucidesa, de crisi personal que veim el món com un teatre d...

   Mentre t'explico un conte, veig en la penombra els teus ulls, molt oberts.    Mirant-te, com em reca el futur!    Res comparabl...

Núvols i vents em fan complir el desig de veure el món des dels indrets més alts. De tots els cims, me'n sento més que en sé, desit...

... no el poema que hem llegit, sinó aquell al qual tornem amb el més gran plaer, posseeix el poder genuí i reivindica el nom de poes...

Imagina't que ets un ocell, volant pel cel, buscant un niu, que et mira i somriu. Imagina't que reciclem, I que els que ho fe...