De petita em vaig adonar que les fulles Tremolaven al ritme dels meus pensaments I quan m'allunyava, les tiges de les plantes Es doblega...

Aquest camps sense una planta aquests ceps que semblen morts, seran blat, per primavera, seran vi, per la tardor.   Ferran Agulló De: 36 po...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

Si el sol puja escaletes ens mullarem demà. Tot just la pluja alerti el gall del campanar pel clar de les gateres s'esquitllaran els gat...

Els infants sabem més de vosaltres que vosaltres mateixos, que parleu i actueu com si no hi fóssim. Entenc les rancúnies amagades en la tram...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...

       Il pensa qu'il en allait du monde des hommes comme       de la botànique. À la fin, une espèce prenait les pas       sur l'au...

Som prop i tan lluny. Les bignònies, potser fugaces, em sorprenen a cada passa. No t'he oblidat, a desgrat que han passat tants i tants ...

Es veu que a Nova Zelanda hi viu un ocell sense ales que surt sobretot de nit però, és clar, no pot fer volades! Es diu kiwi, com la fruita,...

 Una flor de gessamí blau enmig del verd.

Abatuts els jardins pel primer vent d'hivern, recullo la llavor del coleus, morat i marfil, que tot l'estiu us ha fet alçar els ulls...

La palma de la mà de dàtils no en fa pas, i a la planta del peu oi que no t'hi enfilaràs? La taula té potes, sí, però ves que no marca e...

Soc un miracle de la natura ningú m'atura Soc una bèstia soc la modèstia Vinc amb els gossos toco les plantes soc com d'abantes Just...

Agraït per la bellesa de tanta lluminosa vida, m'entreg fascinat al goig d'aquests verds esquitxats pel groc dels lletsons, les v...

Ho tinc observat. Si entro al bosc i hi aboco un perfum de públic, el bruc és l'arbust que menys s'hi complau, el que menys s...

hi ha paraules que volen ombra, com flors que moren al sol. hi ha poemes que naixen entre les roques profundes del somni com hi ha plan...

He disposat grups de plantes a tres nivells diferents. L'inferior, entre els dos últims versos, el componen plantes de forma arrodoni...

La frondositat de l'herba em feia creure en les plantes exactes. Rosina Ballester. Vestigis.  2010 Pr.: Ponç Pons XII Premi d...

Què seria la vida sense la presència alegre dels geranis o les flors minúscules, els petits estels de l'esparraguera, el rosa càl...