El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

De matinada, baixen a mar el sedàs mecànic que filtra la sorra. No diguem cap paraula sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes, que ja graviten...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

Agost, somniador, vora una barca, damunt la sorra va quedar-se adormit; el seu pit nu, pel sol ben embrunit; el seu front jove, lleu arruga ...

De grat, cada matí, l'aigua de mar t'espera amb ones abatudes que mullen el teu cos menut, petit. L'espetec continu d'una es...

Sense poemes, els sofriments serien tan tenebrosos com, de nit, la tempesta en un mar sense platges. De: Tankes, XLII. Escrites ent...

He refet el caminet, l'he fet amb passes mudes, sens soroll, sens gatzara, en silenci, per sentir la remor de la mar, el bes a l'are...

    poema de tres tankas Oh!, mar salobre, et miro amb ulls de terra mentre somnio que cavalco en l'onada dalt d'un corser d'esc...

Encara que ara sembli que un oceà separa les nostres platges, un dia em veureu tornar sobre un pont d'històries i de contes que us hauré...

Vindran altres paraules que ens canviaran l'arena i l'aigua de la platja de llum en què vam nàixer. Si ja no bat la mar el silenci d...

Si mai heu pensat que sols hi ha honor en l'orb destí de la sofrença, contempleu-los: infants extasiats que xipollegen vora mar tot alça...

Sense poemes, els sofriments serien tan tenebrosos com, de nit, la tempesta en un mar sense platges. XLII, p. 249 De Tankes escrites entre ...

Límpida, delicada i tènue  la llumera del matí talla les tenebres i  les ombres de la nit. A la platja, muda i silenciosa l'escumosa boi...

Passar per sobre del pedrís que separa la carretera del passeig marítim retorna nítidament una cosa que fa molt que coneixíem: el xivarri en...

            Als meus avis Escombraré el balcó i us portaré la sorra a dins les sabatilles que us dormen sota el llit. Així, quan us lleveu, ...

som la fúria del vent que allunya els ports som el fred cada nit dins de l'estable som la pena del mar que no té platja som la recança d...

                              a la mia mare, Anna Maria Té certament un encant únic entre mil altres Barceloneta al sol de mig agost. ...

De crits joiosos per carrers i places vam omplir els jorns llunyans de la infantesa. Sentim encara el remoreig del mar vora les platges ...

Les algues ajagudes a la platja, després del temporal, em porten el perfum de jorns llunyans, de ribes resseguides sempre amb tu. La le...

Hora blavissa               ran de la mar. Volen gavines,               s'atura el vent. Les veles dormen;               només els...