Posa les paraules en la fornal de la vida, escalfa-les amb la calor del carbó de la passió, posa-les en l'enclusa del teu temps, aplana-...

Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Obrir la finestra i que volin: la pestanya d'un desig, la sorra de la mirada, la música apagada. Obrir la finestra i que el poema les pu...

      Del comediant setembre contemporani, el campanar de Tàrrega espetega de coets i fums,                    aire de carrer i de teatre. I...

com pastar una vida          o un poema amb massa mare               on tot és                        potencial esfèric de l'espera.    ...

Deliberadament tanquem la porta; a fora, el sol i el vent, els camps i l'horta; a dins, molt sola i molt endins, la Meravella; ardent, l...

Tens un estiu tan bell que et floreixen onades a les mans i se t'encén la pell a esclats de lluna. Dels mil sis-cents miralls de cara a ...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...

A certa hora del dia que per als altres no existeix la llum és de cúrcuma. Carregar un poema de significat no és el mateix que carregar-lo d...

El residu de l'instant sedimenta l'enyor en capes suportables. Parlo del nanosegon en què la necessitat t'apunta amb la mirada i...

Cada endemà és un equilibri entre l'atzar i la imaginació. Poema: el so que fan els futuribles en topar amb l'imprevist. Laura Lópe...

Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

Aquí els poemes s'aferren, indòcils, els uns als altres. S'entortolliguen, comparteixen cada batec, la suor freda, els brams d'o...

Jo soc la filla de la poeta, jo soc la germana de la poeta, jo soc la mare de la poeta, jo soc l'àvia de la poeta, i la besàvia, i la re...

(en suport a les dones maltractades i en record de les assassinades pels seus homes)                       Carme, del llatí carmina , poema,...

El poema poetitza condensant, protegeix el nucli de sentits perversos. La closca, quan el nucli la travessa, mostra al món un dens interior....

 And if thou wilt, remember, And if thou wilt, forget.                   Christina Rossetti CUCS Et diran que no els agraden els llibres que...

Un ver poema és sempre una finestra oberta al món per veure horitzons més amples. Francesc Manunta, dins, Llum a les golfes : una antologia ...

Arriben. Arriben poemes durant aquest incert, sofert estiu. Sempre, cada matí n'escric un parell; jo, sorprès del seu i del meu naixemen...