Escolta, Eivissa, la joia que convoquen les aigües tranquil·les, l'immarcescible límit de la mar, el toc d'or a ponent, bressol que ...

Posa't damunt els ulls un ram d'orquídies blanques i pensa el món de dins del teu exili, fins que percebis com s'obren nenúfars ...

Alliberar-se. El llast del passat pesa, infla el globus del dolor i no deixa arrencar les adherències. Respirar fons i treure l'ai...

Encara l'ombra de la nit fa l'aigua densa i vellutada. Floreixen marges i cristalls i en l'aire dorm olor de menta. Criden ...

Els poemes són els nostres fills, aquells fills privilegiats destinats a sobreviure'ns. És per aquesta raó que els hem d'allibera...

Hi ha dones que es casen amb cases. És una altra mena de pell; té cor, boca, fetge i budells que funcionen. Les parets són permanents i ...

La primera gràcia de l'Empordà és la franca i noble i forta gent empordanesa. En la fondària dels seus ulls s'hi veu un cel...

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. Homenatge a Salvat-Papasseit Ara digueu: "La ginesta floreix, arreu als camps hi ha verm...

Ciutat impalpable i closa, quieta sota les aigües, que molt pocs hem descobert dins la muda incertitud; tu ets la bandera, el símbo...