trobaràs la llum entre les arrels del temps. et buscaràs al cor de les paraules i et trobaràs dins del darrer revolt de la te...

Dir aigua és dir memòria. I és dir que les coses són boniques perquè sí, perquè sempre hi ha algú disposat a habitar-les. És bonic saber que...

                A Lluís Solà, en homenatge Si algú mor morim tots. Car mor aquella part de tots inclosa dins d'allò conjunt que tots som...

No són perdudes les gotes de rosada sobre la terra. Jo visc tota amarada de les dolçors antigues. Joana Raspall. Ales i camins.  1991

Deu-me silencis, i sentir el pols dels astres, i aquesta cega rialla de les aigües davall la terra eixuta! Teresa d'Arenys. Obra poètica...

En cada cosa diu sa paraula d'or la poesia, en la seva puresa en sa fina nuesa. M. Àngels Anglada, dins, Antologia poètica un...

                            Enaltiment de la tendresa Em llevo amb el bes de la tendresa i m'adormo al coixí de la tendresa. I no...

                                    Per a en Dominic Keown Les paraules maldestres ofereixen, de tant en tant, besllums d'un parad...

En cotxe el paisatge es veu. A peu o en bicicleta es viu. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues , 2014

Dotada per la música, cerca el ressó i el troba en veus que preludien els moviments interiors que en cada platja onegen. La seva oïda ...

No ho hem d'il·luminar tot. No cal. Tampoc hauria de ser dit, aquest llibre. Només viscut. Un llibre a mitges. Un nadó sobrevive...

                                  When great trees fall                                      Maya ANGELOU Quan els grans arbres cauen ...

−Quan van a un altre país, com s'entenen, els ocells? Potser canvien de llengua? −Es comprenen ells amb ells. Nosaltres, sort de l...

No puc entendre mai que m'envegin o parlin d'amistat i d'amor al meu despert somriure. No volen penetrar aquest secret tan...

No tinc estat i amb prou feines tinc nació. La meva llengua, però, és capaç de servar l'embat de les passions, dels odis, del desig...

I tornaré a Girona quan bufi tramuntana per perdre'm en silenci pels vells carrers que enyoro. I tornaré a Girona sense esperar q...

El secret de la felicitat no hauria de ser mai la resignació. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues , 2014

Abraço, abraçaré el contorn exacte que situa una illa dins l'amor, però no renuncio -massa amples són els braços- a tot aquest pai...

Tan sols la paraula nua la teva, mai la d'un altre la que reflecteix una vida dins d'una solitud curulla de promeses, on to...

Mai la simplicitat d'unes volves de pols, podran ombrejar la lluminositat que desprèn  un raig de sol. Ni una mirada maligna, ni...