L'aire s'atura, espessit, en la lluor dels primers llamps cap fulla no té vida en l'ametller clavat com un fantasma sota el plom...

No importa el cos. Per molt que el temps mossegui, allò que compta és l'ànima, tan fràgil.                 Quan sigui prou fort...

No tenen veu; tal vegada, color. Els rius de l'ànima, tacte sense pell. s'esllavissen -cor i sang- per dintre dels teixits que ma...