Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre . 1997 Prem...

Sobreeixidora tendresa em vessa. El teu cor? Porta'l, arrela-me'l per dintre i deixa que te'l regui. Felícia Fuster. Obra poètic...

Tenyeix de blau el temps: transfigura el somni, transgredeix els mots. Fes que els seus colors esclatin al raig de la font. Que l...

Potser vindrà un temps en què coneixeré tot gest teu. En aixecar el cap sabré si estàs cansada o irreverent o tan sols desitges una moi...

En aquesta primera nit de primavera vull fabricar un bell poema per tu. Potser no serà res d'especial. Repetiré frases que ja s...

                                                  Al Ramon T'estime pel plec de seda que vincla foscant el teu somriure en adormir-s...

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre .  ...

Quina llàstima, un senyor en retir refinat component poemes: conforma el seu estil al del clàssic vers de Xina, la seva poesia és el...

Dalt de la muntanya vull pujar per voler estar prop del cel i poder-te regalar el més bonic dels estels. Nati Vila. Del cor a la poesia...

El cel ben serè torna el mar més blau d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que ...

Suprem recolliment en tu reposa oh marbre afaiçonat de claredat. L'ala del pensament és la que et posa més que dolor, tri...

Ai Jo, ai Vida, us repeteixo sempre la mateixa pregunta, sobre les successions inacabables d'homes deslleials, sobre les ciutats ple...

S'envelleix lentament. Envellir lentament és un gran privilegi. Tot allò que hem viscut a vegades no cap a l'estoig dels jo...

Saps què? T'estimo. I entre el sol i la lluna, un espai verge ens guarda la flama de l'estrofa més pura. Montserrat Altarrib...

El país del cor on jo respiro és un inacabable domini d'ombres eternes. Josep A. Soldevila i Torrella. Les paraules que no ha...

  Teresa Grau Ros

Tot és possible entre els meus llavis: Allò que potser no s'ha dit mai i allò que potser encara no sé dir, però que ja arbora volunta...

Si sabés com els poetes dir les coses tot cantant, quantes coses i cosetes et diria d'un bell cant! Et diria, com l'estrella, m...

Com el sol després de la tempesta, com la pluja en la sequera, com els estels en el firmament, com l'aigua en el sedent. Com ...

viure de nou el tacte de les coses, el tacte que desperta la pell nua i que l'omple de nou en cada empremta, poder sentir els ulls d...