Quin dia tan fred! El sol ha deixat tot el seu ardor al si de la terra que el té enamorat. Una gran fillada d'ells dos naixerà. ...

Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. Poema XX de Cementiri de Sinera El meu primer Espriu: un poema per a cada esta...

Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vell...

Planava la temptació de rendir-se (La guerra bullent. La pressa) I tu eres a la Rússia, mirant cada cosa. Encara que no hi hagués demà....

Mentre gebre cobreix de cristall el brancatge, enlairem nostre cant; que el roser sembla mort. Mes la imatge de la rosa s'està perfu...

                I Dos ocells negres sostenen el paisatge, - mentre camino. Hivern a l'aire, rosa núvol entre les branques.     ...

Ai rosa abraçada amb l'aire! Aire, brollador de neu! Diademes de neu sobre roses blanques. De: Aurora de l'Aragall Joan L...

Taca roja, esperit verd dins l'espai      d'hivern d'una fageda              quieta. Lola Casas, Verd , 2008  Il.: Ag...

Quin temps tan fosc i galdós! Ara surto de l'escola...          i el sol ja ha tocat el dos! El dia se'm fa molt curt, la tard...

El fred s'instal·la amb mantell de son   i agulles de gebre. Les llums nadalenques,            com estels de broma                ...

Una mica de fred, una mica de vida. Què daria de més a l'amor si vingués? Si s'esqueia l'amor a mon braç, pressentida, l...

Sentir el verd perfum d'un hivern calm, les flors del gel emblanquinant els cims, la transparent certesa del mar prop. Sentir... ...

De cada casa al cim s'aixeca una encantada columna; el sol somriu i no gosa esclatar; al cel s'empereseix dolcíssima ramada ...

M'aboque a tu, vall dels somnis i els deliris, indret de tots els temps, per tal que m'aconhortes. Vull que em dones el que tu ...

Petjades de potes a sobre la sorra humida, compacta i verge de gent, m'indiquen presència d'aus fugisseres, gavines porugues perd...

Arços i grèvol, oculta neu, prim aire de tramuntana. Hivern del mar: sol fràgil damunt platges desertes. XX Salvador Espriu. Poe...

La nit és freda, silenciosa i clara; tot dorm. La terra, el cel, reposen en un somni d'agonia, lo somni de l'hivern. Com al...

L'hivern són les paraules que em dius sense cap fulla. I el fred de no saber què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja, ...

Giren per dins dels nostres somnis, que són falsejaments de l'Altre, de correnties de la vida. Extraviats, som lliures. D...

No esgobaràs el temps per molt que sotgin, dessota un clar de lluna, els vells indrets, on mai no tornaries a delir-te. No esgobaràs e...