I Baixa la pendent d'estret horitzó, mitja carreró i mitja torrent. Cada casa sent pel seu pontarró passar la remor de l'a...

D'aquí en quedaran paraules: el vers recordat abans del proper semàfor i que em consola —«No sé amb què falcar-me l'ànima, la tinc b...

No vella del tot tanmateix prou vella per comprendre la humiliació d'un llenguatge que, des de les fulles, volia que s'es...

                Who hateth thee that I do call my friend?                             William Shakespeare, sonet 149 Aquell hivern m'hav...

Camins que són tota una pasterada. Jo m'hi obro pas al mig d'aquests indrets. Com qui fes pans amb llims i glaç, funyint la ma...

Vermells, amic com només n'hi havia en temps de Catul, en els seus colors lents en el·lipsis, t'ofereix flors de ginesta en un límit...

Nosaltres, les pedres, quan algú ens alça, enlaira temps remots... Quan algú ens alça, enlaira el jardí de l'Edèn... Quan algú ens alça,...

Heu-me aquí, asseguda sota un arbre, a la vora d'un riu, en un matí assolellat. És un fet ben sotil i no passarà pas a la història. No é...

Cuando ya nada se espera personalment exaltante, mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia, fieramente existiendo, ciegamente afirm...

En el mercat de La Seu vam comprar dos pollets. L'un tintat de taronja, l'altre de blau. El meu era el taronja. El del meu germà va ...

temo els acords de la cançó que encengui els llums i mati el ball. i em prengui el fuet febril i alat dels braços tous embriacs de n...

No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

      Abril, abril,       abril gentil;       abril, abril,       que vals per mil! La larva s'ha deixondat i `l cuc torna papallona; l...

Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

(...) Tu restaràs, muntanya, però jo passaré com la trista cogullada que, avui, perquè és hivern, i l'ocellada t'ha abandonat per un...

Ara que és morta, ella i sa parla sap que era el pern del món, aquella àvia. Coneixia el nom de cada cosa i els secrets de l'aigua i la ...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

El món on visc és ple d'injustícia. La gent passa fam, la gent passa pena. Fa poc vaig sentir la mort d'una nena, per la pobresa del...