La meva carn es desfeia al mugró, lloba, Em baixava pel coll de l'úter amb neguit. la tendresa, al bressol, cada nit plorava, amb els br...

Per tu s'obren les roses blanques i esfullen corol·les de neu damunt el teu cos tan petit i tan meu. El bressol                pl...

Dic, tot esguardant la natura, que la llum d'aquest novembre llisca sobre la mar bella i calma, tal com, de ben segur, il·luminava d...

Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava a...

Que tots els rosers més fins siguin les joies de l'alba; que cantin els rossinyols la seva cançó més clara. La font desplegui l...

La mare no va tenir jardí sinó illes de penya-segats surant, sota el sol, en els seus coralls delicats. No hi va haver una branca neta ...