Certesa de la pedra, a flor de mà! Escultura de l'ésser, moviment misteriós, toc de silenci: pura harmonia dels àtoms, ...

Ai Jo, ai Vida, us repeteixo sempre la mateixa pregunta, sobre les successions inacabables d'homes deslleials, sobre les ciutats ple...

Les cicatrius del temps ja se'm coneixen, vull dir les que no es veuen a cop d'ull perquè s'han ajaçat fent niu al pit. Qui ...

Envoltada de mar, em tape amb cera les orelles. Però de res no serveix l'intent d'esquivar la melodia si és a dintre meu q...