s'esmicola el temps, iaia. no tinc les mans a punt. per recollir les miques de tu que apareixen. de sobte. entre la menta. i la moc. per...

Torrent de paraules que s'estimen  i xoquen les unes amb les altres, es disparen i s'esfilagarsen. Encara no tenen dents i bramen. U...

Una meitat s'ha cremat, i l'altra meitat no. Una meitat serà lletja i esmussada                                       i l'altra ...

Recorda aquell diumenge de gener, ran del mar, ja florit de mimoses resplendents, amb els arços plens d'estrelles rosades i el corb marí...

Pogués a la teva ombra, mon lledoner amat, saltant mig segle enrera ─ per tu mig segle envant ─ desfer la torbonada que a mort et va p...

De sobte dius: "Si era això! Ja no me'n recordava! Tant escandir, comptar amb els dits, amb les neurones, mirar agenda tot el ...

Feliç qui sap desitjar un cos amb l'ànsia que t'ofreno. Feliç qui sap escriure sempre -i seduir en escriure'l- com al pri...

El pol·len entra pel nus de la fuga i les bombetes rebenten, harmonioses, al cant de la radiació solar. Un taronger s'enlaira amb ...

                    Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,                     és impossible.                         W. BENJA...

   Mentre t'explico un conte, veig en la penombra els teus ulls, molt oberts.    Mirant-te, com em reca el futur!    Res comparabl...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

És el foc i és la neu, és la tristesa i és el crit que desperta l'alegria i ens fa llum les tenebres que habitàvem com un costum ant...

Les arestes s'han fos sota les teves mans, fetes a amanyagar la carn dels besos, tèbies del sol que les escalfa sense endurir-ne ...

Poeta, estàs assegut, mai no t'aixeques...        Viatgen els teus poemes. Poeta, estàs callat...         Parlen els teus poemes...

Necessitem la llum d'una mirada que ens faci entendre el món. Necessitem l'escalf d'una besada que ens assereni el front. ...

Era, el teu cos, pedra del sol. Un doble espill, la lluna. La nit, un clam secret. I els braços, en la fosca, un canemàs...

t'adorms amb la lluna et despertes amb el sol i l'amor sempre hi és Ramon Farrés. El present constant.  2009

              A Maria Pilar Anglada i Maria Dolors Bonal   Eixordats pel brogit sorollós de les reixes no escoltem l'esperança de levís...

     Pujaré la tristesa dalt les golfes . M.M. Marçal Ara haurem d'endreçar l'espantall que ha quedat   després de la ventada. ...

                                                  Al Ramon T'estime pel plec de seda que vincla foscant el teu somriure en adormir-s...