Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre . 1997 Prem...

s'esmicola el temps, iaia. no tinc les mans a punt. per recollir les miques de tu que apareixen. de sobte. entre la menta. i la moc. per...

Torrent de paraules que s'estimen  i xoquen les unes amb les altres, es disparen i s'esfilagarsen. Encara no tenen dents i bramen. U...

Una meitat s'ha cremat, i l'altra meitat no. Una meitat serà lletja i esmussada                                       i l'altra ...

Recorda aquell diumenge de gener, ran del mar, ja florit de mimoses resplendents, amb els arços plens d'estrelles rosades i el corb marí...

Pogués a la teva ombra, mon lledoner amat, saltant mig segle enrera ─ per tu mig segle envant ─ desfer la torbonada que a mort et va p...

De sobte dius: "Si era això! Ja no me'n recordava! Tant escandir, comptar amb els dits, amb les neurones, mirar agenda tot el ...

Hi ha un país cremat de cendres molt enllà de les estrelles on continua una guerra experta davall abandonada sereníssima, perfec...

Tota llengua quan la respirem      és breu com diem mare               fins al retorn. Nicole Brossard. I de sobte soc aquí a punt d...

Dius mar i dius veu, i cel i muntanya i pluja d'incendi la nit retornant. Dius terra i dius homes com arbres que esperen un riu...

Feliç qui sap desitjar un cos amb l'ànsia que t'ofreno. Feliç qui sap escriure sempre -i seduir en escriure'l- com al pri...

Tots els moments de goig, tots els intensos moments d'amorosa identitat, pels quals m'has fet estimar el temps, perquè sense el ...

El pol·len entra pel nus de la fuga i les bombetes rebenten, harmonioses, al cant de la radiació solar. Un taronger s'enlaira amb ...

                    Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,                     és impossible.                         W. BENJA...

   Mentre t'explico un conte, veig en la penombra els teus ulls, molt oberts.    Mirant-te, com em reca el futur!    Res comparabl...

La brisa ardent abraça els entaulats i posa als llavis humits un perfum de darrer dia del món. La brisa ardenta abraça la taul...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

És el foc i és la neu, és la tristesa i és el crit que desperta l'alegria i ens fa llum les tenebres que habitàvem com un costum ant...

           A Lluís i Joan, els meus germans.             Ens neva i brillen matins confusos, màgics. La infància que retorna darrera ...

En la transparència del silenci he asserenat l'esguard al foc. Sempre m'han seduït els ulls per allò que de tacte té la mirada. ...