Què queda en la vida sinó la tendresa? Innombrables vegades he pensat en ella. No tinc cap dubte, ni cap incertesa, em trobe vulnerable al s...

  L 'aigua perfila carícies a la riba.   El somni fina, se'n torna cap endintre. La vida ja és la vida. Josep Palau i Fabre. Poemes ...

L'aigua m'arrossega car ja m'arrossegà una vegada. La foscor m'adorm: Ja m'adormí una vegada a la foscúria. Abans, ...

Un carrer de la ciutat una cantonada un niu sempre són massa poblats però jo accepto la situació m'agrada la tenda farcida de ...

Cada paraula és un batec de vida que vol donar-se.  Joana Raspall.  Batec de paraules.  2013

Tocant al cel, al fons del pou, al llit, a la tomba o al pis, ni déu no ens pot empresonar, que el cel ens dona el seu mannà cada matí, ...

Quan ha passat la pluja, gotellina el verd fullam, estranyament novell, criden tres nois, s'exclama una veïna, canta el nou goig...

Considera, m'ha dit, que avui és un dia de la teva vida i, atès que no saps pas quants en tindrà el teu temps, hauries de mirar de f...

Les cicatrius del temps ja se'm coneixen, vull dir les que no es veuen a cop d'ull perquè s'han ajaçat fent niu al pit. Qui ...

La poesia és una cosa ben estranya, per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressuscita, fins i tot malgrat els esforços d'un apare...