Al capdavall, tornem al punt de partida. Reconeixem el fruit de la nostra sembra, el lliurament, en un saborós buidar-se. En el rec...

Nits de llums artificials: tenc la veu ben segura per a sabre el que estim                                                     i el que d...

Les fructíferes llacors d'una frontera. Entrebancs i llavor d'un nou llenguatge. Creix a despit. Ningú no ens representa :...

Per tu evocaré la paraula precisa, un esqueix que arreli en terra humida i creixi amb serenor, discretament. Amb tu vindré a r...

què vols creure tu que dius que els molts ulls no són una suma sinó una resta que t'anul·la i que ignores el gran clam entre...

A Pepe Simón Un amic és més que jo: La meva cara i els meus ulls. Allò que veig, existeix. Ningú no ens representa : poetes empr...