Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi. Oh gent que per les feixes daurades feu camí! Em sobta com un vi la força tota vella i hum...

                                     Feliçment, jo soc una dona.                                          M. AURÈLIA CAPMANY Voldria...

Soc al caire del cingle. Avall serpeja el Fluvià, ample i mandrós, d'una resclosa a l'altra. Entre rescloses i pollancres de ...

Cap música no hi ha com el silenci, aquest acord perfecte de les veus. Tot ho sublima i ho concentra, tot, des del bri d'herba a la ...

Pollancres puntant fugues de riera i una certa capacitat per la distància. O una blanca línia divisòria: polsim enllà del marbre sagradí...

Del bell cim del poll tan alt, les fulles cauen lleugeres; per morir ballen un vals dins la llum de les praderes. Cada fulla ...

Frueixo de beutat sense amanir ni res. Un pedaç de cel blau, més olorós que el pa, l'ombra que va guanyant el fons de la vall, i e...

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,     ignorant cap on van, amarats d'un perfum de terra molla     i d'un errívol...

Ja és temps de sentir el mot sense resposta, temps d'esperar el motiu que no és possible, d'endevinar fullam nou als pollancr...

Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut d...

Si per atzar passeu per l'Empordà veureu tants verds que no els podreu comptar. El verd tremoladís, adolescent que es gronxa en els...

A Francesc Galí Amb la fredor agemolint la tartana, oh com és dolç arribar al camp obert! Veure que el camp de tardor us encomana ...

Quan obrim la finestra, el sol ja asseca les fulles moribundes dels pollancres, els pomerars terrosos i el camí que puja fins als boscos...

Qui de lluny l'amor esguarda i li reca ésser-ne franc, que se'n vagi a mitja tarda a esperar sota un pollanc; que somrigui a le...