Com boll que vola arreu quan és el temps de batre els ventadors van bressant els ventalls i el vent fa el que li toca i allà hi ha una dea q...

M'han començat a dir Senyora vostè perdoni a l'oficina de correus. I jo no sé com, ulls d'òliba, se m'ha es...

Compra cebes, recull els ossos dels somnis que van morir-se fa deu anys. Fes neteja. Plega roba i apariona els mitjons i la singlada dels te...

Beneeixo el treball de cada dia, beneeixo, de cada nit, el son. El judici diví i la gràcia divina, la llei de pedra ー i la llei dels bons. I...

Orient i occident són drecera i laberint. Sens camins per descobrir ni ciutats per conquistar, la terra ara és més que mai un ermàs desconeg...

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:     El mar.     I els peixos —     Es reuniran els peixos amb ell?                         ...

Entre les cases on vivim hi ha forats de runa i de pols i ara, tenaçment resistents, a la paret mitgera es veuen papers i colors de les camb...

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...

M'he trobat un estel damunt la falda, fet de llum, o de pols... o de carícia. I jo no l'he tocat, per no trencar-lo... Mari...

Anirem al tossal que domina la plana. El bosquet de garrics negreja, en la distància —com una viva tofa d'alzines turmentades. L...

Pols blanca, llavor de vida. Cor d'aliment        de qualsevol taula. Lola Casas. Blanc , 2008 Il.: Pere Borrell

L'amor és conversar amb els déus a l'ombrós paradís de mores i pomeres on els barrancs et porten les humides olors d'antigue...

Vull ocultar la pell al tatuatge que ara grava la teua mà segura, vull eixe engany que trames amb la brotxa primer sobre la cara, sobre e...