Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

Al començament     jo era terra                     jeia d'esquena per ser camp i quan em girava     de costat                   era un ...

Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

Escolta, Eivissa, la joia que convoquen les aigües tranquil·les, l'immarcescible límit de la mar, el toc d'or a ponent, bressol que ...

Vencent els colors arriba, amb llet s'estels, blanc oblit, l'aigua negra de la nit, ampla, per rius sense riba. Vers quin passat pen...

M'arronso com un dit, i arbre i pedra s'estiren vora el riu com el rictus de l'ombra. Em paro damunt les llargues tiges dels...

Anirem al tossal que domina la plana. El bosquet de garrics negreja, en la distància —com una viva tofa d'alzines turmentades. L...

                     Kein schöner Tod ist auf der Welt Oh, amor, rosa encesa de ponent! La cautela que els mestres ens reclamen ens ma...

                       Recordant Goethe. Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No ...

Ha passat hores davant la pantalla fent descobertes d'adreces i noms, ha omplert de lletres i xifres i símbols tot un disquet, gaire...

Ha florit la magnòlia ufanosa, carnosa, i em cobreix amb la màgia d'un mantell de perfum. Quan la llum va donant-se a ponen...

Bufa el vent de ponent. Bufa el vent de llevant. Si de ponent, calor. Si de llevant, plourà. Jo vull que bufe, mare, sempre el vent d...

Tan bell el crepuscle que la rosa s'uneix al sol ponent. Un  poema mesura l'embriaguesa. 34) Jad Hatem, dins, ...

céc al ponent i llança d'espiga que el núvol tibant percaça -sou ara una sang! l'abraçada en l'escull l'escarpell d...

Certesa de la pedra, a flor de mà! Escultura de l'ésser, moviment misteriós, toc de silenci: pura harmonia dels àtoms, ...

Blaue Blume Die leise tönt in vergilbten Geisten                             GEORG TRAKL Aquella flor tan blava que ens desperta el...

Ara és l'hora en què la tarda s'ajaça al fons de la vall i s'adorm, serena, entre el blat que es gronxola al cant del lle...

Sigues fidel a les petites coses; no t'és donat volar sobre el callat abisme. Pel fràgil pont suspès del cant humil assaja l'i...

Un ramat de bens, lent, avança pel cel vers l'esclat ardent llisca la broma, es destria ploma a ploma. Cap pastor no guia ningú n...

Despunten crits de fulles en els arbres, esquinça un vol de grius el capaltard i la muntanya, amb blau recolliment crepuscular, porta a ...