Baixava un pastor per una vall fosca, però en mirar el cel ja té al nas la mosca. Crida al gos d'atura però ell no li respon. Ovelles to...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

Una por com de paraula: mal d'amar a... Una princesa que viu dins d'un quart de pena. Una por amb la panxa buida i aquest ou que qua...

La tortuga duu a dins de casa seva un llit un llit i una nevera un llit, una nevera i un llum un llit, una nevera, un llum i una butaca un l...

Després de tants d'anys, de tant de temps, han tornat a cercar-se en aquesta ciutat plena de records gairebé oblidats. Han tornat a cerc...

el cor detura els gemecs de l'aire quan la son li guanya. l'ombra és la que tremola en la sepulcral senectut dels morts. si la por f...

Entra en el joc ja vell del laberint on tants de cors humans cerquen sortida, i escolta els esgarips de por per la incertesa. Tu pots encara...

Fa temps que no tens pares, ni tan sols et tens a tu, sota aquest cel ferit de cendra. Perdut com estàs, dius paraules esbravades que ningú ...

T'han estat injuriant mentre et volien per mantenir un foc nou amb papers de diari. L'amor no és el caprici per un cos, ni l'amb...

Una nit d'hivern farem acampada mantes i coixins i alguna flassada. Durem les llanternes, contes i algun joc. No importa si neva o plou ...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...

Si se't menja una balena, no et morissis pas de por: quan tindrà la panxa plena ¡sortiràs pel sortidor! Ricard Bonmatí. Estimades feres ...

La corda d'un violí és de tripa, era de tripa i ara és de metall que és fred i mort però mai desafina, gris i perfecte com un hospital. ...

Sí, vols la cala, però recordaries de la tempesta aquell respir salvatge entre la por i la joia. De: Presència i record. Rosa Leveroni. Ob...

Ara no em pregunteu quin nom em dic. Doneu-me'n un que no em desassossegui. Em vesteixo de noms segons el temps que fa, segons el planis...

Sempre estem acotats Què més queda, Senyor, sencer? Ho sabem tots que et sap greu quan es desgasta com la neu la nostra columna vertebral Se...

I aleshores nosaltres pobres cadells esporuguits que estimàvem l'estiu que creixíem al pati de la nit i nedàvem en l'abundància del ...

Pulmó d'aranya, closca de cranc: espant que esglaia el cor d'un infant. Gola de llop, pota de corb: paüra que sura del ve...

S'alcen arbres blancs, com versos. Uns més rectes, d'altres corbats, alguns marcats per les mans dels amors que hi han passa...

Els teus setze anys són una platja oberta que jo em miro de lluny, gairebé amb por d'enterbolir amb la compassió les aigües de la te...