escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

El cor és un llac de sang. La carena del vaixell, la quilla del somni. Invoco la nit perquè em parli i porti, en la claror flonja de l'a...

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:     El mar.     I els peixos —     Es reuniran els peixos amb ell?                         ...

S'ha acabat el dia ofegat en un aiguabarreig de roig. El carrer put, lleument, a objectiu perdut, a abandó, a mandra, a mal...

Ara no em pregunteu quin nom em dic. Doneu-me'n un que no em desassossegui. Em vesteixo de noms segons el temps que fa, segons el planis...

                        A Raphaël Minishtikuss , una petita illa, em va explicar: Quan illa sigui adulta, em portaria amb la seva canoa fins...

Les botes que porto? Són quatre vegades les que hauria de calçar. A poc a poc les ompliré. Algú que és completament feliç, què n'ha de f...

Al meu cistell al matí no hi porto res. A la nit és ple del goig del dia.         6 Encarnació López Aquest poema es troba a   Tertúl...