Penses al teu estil mentre floreixes, d'alè espiritual d'aire endolceixes, estranya inesbrinable tan gentilment propera, pregona ini...

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta, poeta meu, la cançó dels qui passen i no es deturen,  dels qui riuen mentre corren...

Gent del meu ferro i bandera, catalana gent d'avui que em volteu per escoltar-me, siguin obscurs els meus mots o siguin com l'a...

Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n'hag...

Lluny, entre les branques de cendra d'un pi calcinat, roman la vila fosa en la buida pell de la tarda. Pregona, una campana trepa...