Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest e...

Què serà de tu i de mi si, preocupats com estem no tenim temps de sortir, no badem ni ens sorprenem? No hi ha temps de mirar els arbres ni g...

Avui tothom regala flors. Dec fer cara de cavall triomfador, per això totes aquestes cintes de colors i les xeringues que pengen dels c...

A l'estiu trobo la casa buida i freda i sé moure'm descalç per les cambres. De vegades un cotxe passa pel carrer i el soroll es...

No t'ha besat i ha marxat amb pressa, i ha arribat a casa, i ha encès l'ordinador, i ha escrit no t'he besat, no t'he bes...

En aquest món enfeinat on tothom va atrafegat, entre el garbuix i les presses i l'esvalot de la gent, anaven un xic perduts els ...

Sorpresa a la caiguda de la tarda he vagat pels camins d'asfalt. Les mans dins les butxaques jugaven amb tiquets multiviatge. He vi...

Retorna l'escampall de fulles seques; els dies, tèbiament vestits, palpen raïms i desgranen magranes. Hi ha un roig als ulls i un suc...