D'aquí en quedaran paraules: el vers recordat abans del proper semàfor i que em consola —«No sé amb què falcar-me l'ànima, la tinc b...

Vells murs de pedres que s'atrauen, perpètues, les unes a les altres. Murs de pedra seca que ens guien i protegeixen el camí, i una succ...

     El santuari  damunt  el capriciós turó  té els senyals del temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp silenciosa i  b...

...Però la durada no està relacionada amb l'amor sexual. Pot, de la mateixa manera, abraçar-te en l'amor que professes contínuament ...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

Aquí els poemes s'aferren, indòcils, els uns als altres. S'entortolliguen, comparteixen cada batec, la suor freda, els brams d'o...

Tot és reduït a runes, Els límits de la misèria obren la porta als vencedors, l'escassetat esdevé fera dins els cossos dels vençuts. Un ...

El poema poetitza condensant, protegeix el nucli de sentits perversos. La closca, quan el nucli la travessa, mostra al món un dens interior....

  Els nens s'han escapat de l'escola i salten, riolers, pels turons que hi ha prop, tirant-se pedres de cotó fluix i boles de farina...

                                                A Adrià Chavarria Campana de l'ermita del Mai més que abismes els ocells en el sil...

Com més sembla que toca lligar caps més cadascun per on li sembla tira i a més cada un pel seu cantó es desfila però potser d'aquest...

Nosaltres som els uns, i els altres són els altres. Només perquè quedi clar! Els altres sempre hi han sigut, i sempre ens han fet la guit...

Ha extret amb bisturí la paraula del cor de l'invit que li venia darrere, anés on anés per protegir-lo. Li ha agafat la destral, ...

Quan em trobo amb tu, no som només tu i jo qui ens trobem. Hi és la teva mare, hi és el teu pare i hi són la meva mare i el meu pare. I ...

Em feriren els estels amb la més dolça ferida... Posaven damunt dels brancs la seva clara florida mentre cantava la font una suau...

Epigrama A l'àuria clastra penges d'Afrodita, penjoll atapeït del suc de Dionís. Ja la teva mare, la vinya, no t'abraçarà a...

Ni tu tens un palau ni jo una vall on punxar-me amb la teva rosa blava. Perquè sols un intent de claredat i unes humils, esteses mans ofe...

Com si ella et protegís, la mà damunt l'espatlla, dreta damunt les pedres del vell banc del jardí. Com si ella fes sorgir aquest d...

Infant Et vaig acaronar com l'arbre que amanyaga l'aire llis, amb les branques brodades de molsa i de paraules que e...