La Marina juga al sol amb la closca d'un cargol; s'ha volgut tombar d'esquena i troba un cranc a l'arena. El cranc és petit,...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

He pujat i baixat milers d'escales sense escalons ni replans: prodigis de la música. Antonina Canyelles. Bistecs de pantera . 2023

i un somriure allà al mig mai ningú no m'havia semblat tan bell pujant l'escala De: Poemes esparsos i esbossos , [27] Anna Dodas i N...

En un prat, gemat arreu, l'arbre hi ha de l'Esperança; amb la mà ningú no l'heu; ell no mai es desatansa.     De ses fulles...

Utilitza exclusivament paraules senzilles, no gastis noms de flors discretes, d'espècies tímides, digues clavell, de tant en tant, se...

Ho aviso, estic assegut dins una cambra fosca, m'envolten rates i gripaus, moltes dades sobre rates i gripaus, també un simi i les ...

La fulla és color de teulat, la xemeneia fuma, és el seu treball. Però el seu fum no és el fum de cada instant, ni blau, ni gris,...

Teu és el lloc que et senyala el cor. Més tard o més d'hora el podràs conèixer. Amb la saliva viva del record, el pol·len del seu pe...