Amb bast pinzell, bàrbar pintor d'un geni el quadre va ennegrir, i damunt d'ell sense raó deixà el seu propi traç il·lícit. El temps...

Darrere els vidres la neu floria, pura, com el meu somni. I l'or es prodigava en els brancs de mimosa. De: Poesia inèdita, espars...

Passo el llindar d'aquesta porta closa d'un altre any que comença, i no goso mirar. Amb un tremir de goigs i de temença, passo el ll...

Delícia del món és un cel blau,          i avui, com ens desplau! Dau-nos, Senyor, un cel de mareperla, àmfora d'aigua pura que s'es...

Sigueu propicis, ametllers de Siurana, a qui recordi les vostres vestes pures com heralds d'esperança. Rosa Leveroni. La poesia essencia...

L'estrella és pura per damunt de l'aurora; i tu, cor simple, des dels morts endolceixes cada obra en sa naixença. De: El cicle de la...

Lluny, allà dins asprives muntanyes que mai petja del món ha tocat, d'un desert en les verges entranyes, mira el cel un verger ignorat. ...

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

Poca cosa, res que allunyi la temença de perdre l'espai és concedit a l'ànima errant Però potser, més lleugera, incerta mentre va du...

Cal cercar-la on tu saps ja que és, com la Gràcia o l'aigua pura i dura d'una font emboscada. Carles Riba Jaume Medina. Una casa a C...

En cada cosa diu sa paraula d'or la poesia, en la seva puresa en sa fina nuesa. M. Àngels Anglada, dins, Antologia poètica un...

                                          A Lluís Solà Les ales de l'agró, fines i sinuoses, planen tranquil·les sobre l'aigu...

              Ia Finalment les construccions de l'home retornen al paisatge               Ib Per fi vençudes les construccions ...

PER un bell camí, tot ple de rosada, jo vos veig venir demanant posada. Voleu entrar en mi? Jo us tenc preparada la meva animeta, ta...

Tot comença amb l'aigua pura una flama que s'eleva Sota la pell de l'aire adormit un somni s'encén ⇓ Le t...

Viu cristall Mínima llum platejada endins dels espills netament viscuts en àtoms brillants d'ull pur i continu Viu crist...

Te'n vas anar als quinze anys i amb el teu nom, Teresa. Jo, ara, aquí, simplement t'anomeno: fita on la mort m'arrabassà per...

Són bombolles de so que esclaten en el buit. Són mans que s'obren pas entre gèlides fletxes. Són intenses espurnes d'una tend...

Íbers grecs fenicis francs els àrabs jueus romans han esculpit la nostra ànima terra de pas de conquesta el país ...

Instant pur que el desig recorda. Marc Granell. Tard o d'hora .  2006