Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...

           Potser la bondat sia la forma més exquisida                                                   de la intel·ligència.              ...

Amb bast pinzell, bàrbar pintor d'un geni el quadre va ennegrir, i damunt d'ell sense raó deixà el seu propi traç il·lícit. El temps...

Sola. Reblant el clau del mur. Records com quadres arrenglerats colors                   miralls dispersos. La mare-terra perfà tot l'un...

Com que soc de ciutat, no sé, i em sap greu, com es diuen els arbres: només les xicrandes m'han dit el seu nom i sí, me les crec, perquè...

De sobte dius: "Si era això! Ja no me'n recordava! Tant escandir, comptar amb els dits, amb les neurones, mirar agenda tot el ...

Si el present és el passat del futur, aviat, per a pintar una paret amb quadres penjats, no caldrà despenjar els quadres. Joan Bross...

Friedrich, abans de posar-se a pintar, tancava els ulls. Aquest gruix verd d'oratge, amb sons de toponímia al joncar, que s'apro...

Pins taquen palpables pins. L'arruga d'un pi, que puga seguir sent sols seva fins que el pi en primer pla li duga sa arruga prò...

la gavina és blava. ha perdut el camí entre els viaranys del cel i vola, solitària travessa la sorollosa nuvolada de tardor, cap a una ...