Ara que és morta, ella i sa parla sap que era el pern del món, aquella àvia. Coneixia el nom de cada cosa i els secrets de l'aigua i la ...

La pau té nom molt breu, —subtil i lleuger com au de pas— alhora que la guerra ressona rabiosa. No ha de ser casual  que el tro, la ràbia te...

La lluna em farà miliciana, prodigi de llum , per combatre les sàdiques presons de l'aire amb vísceres atzar, i ràbia. Joan Tomàs Martín...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

som la fúria del vent que allunya els ports som el fred cada nit dins de l'estable som la pena del mar que no té platja som la recança d...