Bressol de cultures, domini de Posidó i d'intrèpids herois,    escenari d'aventures inoblidables,   pàtr...

Quin goig antic, déu meu, badar una magrana, despullar-la de vels i menjar-se gra a gra tot el sol de l'Egeu. Quin plaer fresc, amics, a...

Però el més nin de tots,                            mou els fruits, radiant, i en ses mans bellament saltironen i dansen: i quin obrir-se el...

Recorda aquell diumenge de gener, ran del mar, ja florit de mimoses resplendents, amb els arços plens d'estrelles rosades i el corb marí...

Alfabètic univers en vas que vessa: mots o mons entrellaçats com rimes d'un poema, o com sols en galàxies de xinglots de raïm. C...

Les veïnes en parlen perquè venim de ciutat fent els elogis dels parents pobres com elles. Ens afartem de saludar dones endolades, bo i ...

  Recolzat al balcó, per on s'enrosquen les gentils i florides campaneres, per on com una verda catarata pomposament, tota raïms i pà...

Per les senderes d'estendre de l'aranya, per les rases, i el cant jove dels moixons i la claror estesa de les encantàries eixamor...

                      I El poeta en el cim se sent cantar, i la vinya daurada que el sol banya a farbalans alegra la muntanya i en fi p...

Teresa Grau Ros

Epigrama A l'àuria clastra penges d'Afrodita, penjoll atapeït del suc de Dionís. Ja la teva mare, la vinya, no t'abraçar...

Com en convivis d'èpoques antigues, eren el pa i el vi de veritat. I, al costat del raïm i les espigues, relluïa la flor de l'ami...

Ja tens el raïm ple de sucre, prem-lo, treu-li el most, guarda'l a dintre del teu trull interior i veuràs com el vi dels somnis q...

Retorna l'escampall de fulles seques; els dies, tèbiament vestits, palpen raïms i desgranen magranes. Hi ha un roig als ulls i un suc...