Filla del meu fill, Belisa, ets lluny però balles dins el meu cor ple de domassos i enjogassat de flautins. Belisa, Belisa Núria, giravolta ...

Són  madurs  els  raïms,  el  camp  llaurat. La  muntanya  dels  núvols  se  separa. Sobre  els  miralls  polsosos  de  l'estiu l'om...

La paraula refà un món perdut. Conjura ombres, ecos somorts, i els eleva a presència immediata. Tornen els cossos que estimàvem ーamb una llu...

A baix costers i vinyes orlades d'espinals que a la tardor saluden amb baies de corals. Sarments que s'enjoiellen de pàmpols i raïms...

Tan bon punt arriba setembre els vinyaters destapen els cups, acullen a peu descalç, el fruit i lentament el trepitgen. Recordo quan vè...