Riu amunt, perseguint les fondalades, avancen els llaguts que s'endurà a qualsevol altra realitat la densa consciència de l'aigua. E...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

Llegim encara llibres això es fa quan et fas gran i et ve a la ment l'estrella del gerundi aquell anar-se fet vell que llampega com un c...

 Cada any, la terra, plena de l'amorosa càrrega dels gèrmens, passa del dolor mut  —el glaç, la boira— a l'alegria de la primavera. ...

És perquè ha estat enamorada   —matins d'ahir—  que té la cara enriolada:   «Feliç de mi, Fruitosa soc —diu la mirada—   falda i coixí. ...

Lluny de les arrels dels xiprers viure no és la pregunta. M'he vist d'aigua i el matí l'he vist de sorra. Massa cops m'ha ca...

La realitat demana que també això sigui dit: «La vida continua.» Ho fa a Cannes i a Borodinó, al Camp de Kóssovo i a Guernica. Hi ha ...

He tornat a l'Empordà al lloc on em van forjar, tot l'entorn m'ha saludat amb perfums de llibertat. Albades marineres ...

Llueix els seus colors l'arc de Sant Martí, com un pont vestit de Festa, entre la realitat i els somnis, com un camí en la casa del...

                                 24 Un cop adormit, les imatges em fan veure com de vegades un somni esdevé la negació del somni. Po...

S'aprèn, l'amor, a través dels sentits. Remou, sacseja, entendreix. Encomana somriures dolços i pensaments generosos. Reconei...

Les obres literàries, la poesia, no només són paraules: a través d'aquestes paraules es fa una obra d'elaboració de l'experiè...

Poeta, et capbusses dintre de la mar; el teu pensament, com una gran dorsal oceànica, fricciona realitat i somnis, d'on surt magma...

Dels ulls de Picasso surten raigs paral·lels que es projecten veloçment cap al lluny, sempre enllà. Quan arriben a qualsevol lloc fan es...

presumeixo que el dia s'aixeca en diversos indrets i com que aquest pensament em ve enmig de la realitat i les seves innominables pos...

Allò que és real i el que és irreal però no impossible esdevenen el reflex de la societat en què vivim. Joan Brossa. Ventall de poem...

Jo soc el poeta de la realitat Jo dic que la terra no és un eco Ni l'home un espectre; Sinó que totes les coses que veiem són autènt...

Si em mor, que el cant siga realitat, les esperances siguen fets i que d'altres continuen el que nosaltres continuem. Si em mor -...

Finalment podré discernir la metàfora de la       realitat. La noia verd-oliva amb èczemes purpurins està       sortint del cau. El sol...

Flueixen les paraules i els nítids somriures i esclaten colors i sorgeixen records. L'atzar es vesteix  de tendresa i la realitat...