Oh, solitud, més que calmada, tensa; no buida, ni farcida de silencis, sinó xopa d'amor i de recances!             Illa mare...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

No es queda mai amb recança de no haver escalat l'empriu; a l'hora de dansar, dansa i després del plor somriu. Perquè va amb la conf...

Som prop i tan lluny. Les bignònies, potser fugaces, em sorprenen a cada passa. No t'he oblidat, a desgrat que han passat tants i tants ...

Potser d'aquí uns quants anys tindràs una recança quan miris a la lleixa els llibres sense endreces —allò que passa sempre quan fas una ...

Quan tots dos serem vells i grisos i ensonyats, no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs van apagant-se en l'aire tebi, sense agror. ...

El Ripollès, amb dinou pobles de pagès, que a Catalunya tenen més pes que res. Hi ha racons ben bonics, tant per pobres com per rics. Visita...

Més comprendràs com més els mots t'apropin a la vora del riu de tu mateix i sense por t'encaris amb la teva fluent realitat.        ...

som la fúria del vent que allunya els ports som el fred cada nit dins de l'estable som la pena del mar que no té platja som la recança d...

Jocs de colors queden darrere l'ombra. Donen entrada a altres cançons que, amb gaudi, venen a dir-nos que seran la nova             ...

Tot moment és si te'l fas teu i el vius sense recança. Així la finestra closa que voldries amb vista, p...

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta, poeta meu, la cançó dels qui passen i no es deturen,  dels qui riuen mentre corren...

Canvien tantes coses amb el temps! Tot es fa vell, tot cansa, es malmet i acceptar-nos així,                               tal com som a...

Abaixant la mirada cap a la cara morta del meu pare per darrera vegada, la mare va dir sense llàgrimes, sense somriures sense rec...

Avui la tarda em porta una alegria suau; lliri d'aigua que sura mansament en la llacuna. Avui les mans reposen damunt la f...

Si vols, si penses la guanyada riquesa de les imatges, duràs sense recança als llavis un somriure. Salvador Espriu, dins el llibre: ...

Et cobrim, rostre dolç no pas cansats de tu. Ets tu qui sents fatiga de nosaltres. Recorda, mentre te'n vas, que t'hem anat segu...

El primer bes que florí, te'n recordes?, jo el donava. Tu em prengueres el segon vora del riu que cantava. I després ja come...