De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

El febrer silenciós ha aturat l'alzinar en un verd fosc olivaci i el sotabosc, catatònic i esclarissat, no gosa ni tan sols arrecerar el...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

L'abisme em reconeix. Els meus extrems el reconeixen. Als marges del jo hi guardo els amants prohibits i la força imantada que m'hi ...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

No sabràs mai les vides esgarrades, els desigs malgirbats, els somnis fosos, els impulsos cucats, l'ardor somorta, les carície...

No passa res, no passa res. Els camins no porten enlloc però no és greu, tampoc en sabem res del desert i bé que hi anem i el fotografiem i ...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

Vagarós en un bosc de paraules, es troba a la butxaca ーcom qui diu per sorpresaー un lleu instint de rebel·lia que, ignorat tant de temps, li...

L'arc de les celles, que tot just es formen, dibuixa una bella cúpula a l'aire. La sosté el borrissol dels àngels que guarden l'...

Tan sols reconec el plaer extrem de ser peó que avança pels escacs i arriba a l'altra banda i es transmuta en torre des d'on mirar-s...

Quan el curs s'acabi fugirem molt lluny d'aquest Institut i fins de nosaltres. Ens perdrem arreu, sense ser d'enlloc, obl...

                Amar es combatir, porque el mundo cambia si dos se                          miran y se reconocen.                       ...

A rufagades. Forçats a reconèixer quietud i vida. De: Hivern Jordi Sala. L'instant obert.  2015 Pròleg: D. Sam Abrams

Palmell i palmell. Tot els és proper, res aliè. Nosaltres mateixos comprenem el camí i el caminant. Hi ha un món de paper que crema i sub...

De nit em sé, quan oblido i respiro, aquest gemec de vent entre les branques. I em reconec de sorra com m'han fet  innombrables se...

Vertigens d'un passat que no reconec dins la meva nafra. Altres històries adoptades ja tan meves, tan pròpies. No fugiu. De mi ...

Primer va ser el verb. I encara abans, els primers brins de llum, i néixer sense sons que ens redimissin de la nit ignorada, atreure la...

Oblidar què és un rellotge. No reconèixer l'instrument. Intuir que el temps és el breu balanceig d'una barca amarrada a un port...

Les armes valdran quasi el mateix que els soldats. Els productes valdran quasi el mateix que els obrers. Les pastilles de vitamines, els ...