No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

Somnie que un teuladí es precipita per un pou, fet  un manyoc de plomes,  tan menut que em cabria a dintre del puny tancat. La gola del pou ...

Sento el ritme, la cadència d'un silenci que em convida al pas de dansa cada dia. Sona lluny, però el recordo. Reconec, entre murades de...

                     A Marià Villangómez —Poetes, reconec els vostres mots —em digué. I era cert. —Tous pensaments arrecerats hi dormen—conc...

Costa reconéixer-la: no té forma, però si apareix, ho dilata tot! Gràcia Jiménez. Quadern del vent .  2006