La foscor morirà                 però, com el llamp, ens arriba abans no toquem de peus a terra no llegim la forma dels núvo...

Passat i futur, refugis d'un present insatisfet. De: Mots per fer via Clara Fiol Dols. Miloques i rabasses . 2018 Pròleg de Sebastià Por...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

                    Sonina d'alexandrins La serena mirada em parla en quietud del teu fer tan valent, pels senders de la vida; potser pe...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

De les volves de pols visibles amb la llum encegadora del matí, en dèiem àngels. Saltàvem per caçar-les amb les mans mentre volaven en...

Una vegada, una dama de la família Ariwara va infantar un príncep imperial. S'escrigueren poemes per celebrar aquest naixement, i entre ...

L'heura, jardinera, teixeix pausadament la xarxa que uneix el passat i el present. Amanyac, el sol llisca entre les branque...