La foscor morirà                 però, com el llamp, ens arriba abans no toquem de peus a terra no llegim la forma dels núvo...

Passat i futur, refugis d'un present insatisfet. De: Mots per fer via Clara Fiol Dols. Miloques i rabasses . 2018 Pròleg de Sebastià Por...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

                    Sonina d'alexandrins La serena mirada em parla en quietud del teu fer tan valent, pels senders de la vida; potser pe...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

De les volves de pols visibles amb la llum encegadora del matí, en dèiem àngels. Saltàvem per caçar-les amb les mans mentre volaven en...

Enllà de l'aigua i els ossos Enllà de la sang i l'alè El cos és l'adreça física de l'ànima Som llum embolcallada de pell...

Una vegada, una dama de la família Ariwara va infantar un príncep imperial. S'escrigueren poemes per celebrar aquest naixement, i entre ...

L'heura, jardinera, teixeix pausadament la xarxa que uneix el passat i el present. Amanyac, el sol llisca entre les branque...