A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

A la taula hi érem tots, però la casa estava buida, només s'escoltava el ning-ning de les culleres picant els plats quan es sumi...

a Ramala els vells juguen a escacs en el cel estrellat la darrera jugada ignora la llum o la foscor l'ocell engabiat en un rellotge salt...

Com un enyor de bossa i de ventre?, com un record obscur del trip-trap del cor de la mare? En la nit que bressola el silenci escoltes el bat...

Sempre els records ens miren en el mirall dels somnis, dibuixen fidelment l'amor i el desig, l'enyor i la tristesa, com...

                      A Ricard Creus i Esther Boix HE VIST un jardí immens enllà les rels profundes dels aquietats ciclàmens. La terra és be...

L'amor i la mar són un rellotge connectat amb la lluna, així els crancs, així l'alga així la medusa, així el meu cor. D' Imatge ...

Al Museu Arqueològic de Cambridge hi ha una làpida sepulcral del segle IV aC que conté els esquelets d'una dona, un ratolí i una musaran...

Vida de curare i mel -un caprici de la glòria No menystinc les dents de llet ni les primeres vocals visito els grans aeroports per a l'i...

Es té ànima a estones. Ningú no la té en tot moment i per sempre. Dia rere dia, any rere any, poden passar sense ella. Només de vegades, en ...

Oblidar què és un rellotge. No reconèixer l'instrument. Intuir que el temps és el breu balanceig d'una barca amarrada a un port...

Els rellotges marquen el pas del temps; que s'aturin que no corrin que no toquin i nosaltres serem eterns. Ivet...

Desdibuixada, la història s'evapora a mans alienes.             * Fruita madura, la meva terra gesta llavors de vida.           ...

A l'estiu trobo la casa buida i freda i sé moure'm descalç per les cambres. De vegades un cotxe passa pel carrer i el soroll es...

No conec cap espai que respongui al nom de casa . Casa és el contorn net d'una sola cèl·lula. Casa és la verticalitat insubornable d...

El nostre tren es migra dins el túnel i vol tornar a tenir la seva via; les roques se li obren a les rodes i esdevé plom l'espera...

quan som a quatre ulls jo et veig els ulls i consulte l'hora en cadascun dels dos rellotges minúsculs de sorra ingràvida que hi ha...

Ai, la infantesa. Si el rellotge volia desfer la ruta, trencaria la corda de la seva volada. Esther Martínez-Pastor.  Tre...

Camina amb passos lents pel corredor de sostres alts. Em mostra l'escriptori com qui, devot, em presenta la vida: estança austera am...

S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur...