A Ricard Creus i Esther Boix HE VIST un jardí immens enllà les rels profundes dels aquietats ciclàmens. La terra és be...

Salut, o pi de terra eixuta, lligam, damunt la nostra ruta, d'un aspre món i un cel serè! O cos vermell, o barba hirsuta! dura és ta rel...

Ah! La ciència sense humanisme és lletra morta. Viu o mort, un roc no pot ser filtre del discurs del foc, oracle que es transmet vora l'...

Suau, l'aigua ens posava dits de nacre; l'estiu tragué a la mar del caragol, i la mar era, amb veu de les sirenes, blau i tend...

Els veritables enemics són altres, no sou vós; per respondre a llur atac, posam avarament en el buirac els dards que haveu llençat contra...

Perquè si la rama sensible s'ajunta amb el nostre murmuri divers, les rels bé penetren al llac invisible de l'aigua que en cercl...

Fins a la punta de la rel més cremada Blaus d'aigua dolça El foc t'esquinça Quietament et vetlla la neu dels segles Vertica...