El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

Aquesta mirada no és la meva. Els meus ulls viuen a quilòmetres, observant en silenci la remor d'unes herbes. Anna Gual. L'ésser sol...