S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin cavalls   corrent per les teulades sabates   frisoses de tocar l'eternitat ni...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

Aquesta mirada no és la meva. Els meus ulls viuen a quilòmetres, observant en silenci la remor d'unes herbes. Anna Gual. L'ésser sol...

Direm la veritat, sense repòs, per l'honor de servir, sota els peus de tots. Detestem els grans ventres, els grans mots, la indecen...