Acaba el dia. El crepuscle estén les ales, acollint badalls de sol, somriures de lluna                    i claror somorta. Les ombres jugue...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

En allà, en el cel, vols de nigrils volen mentres lo sol s'amaga ja, la marina calma i transparent emana lo sou ventarello lleuger perfu...

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

La plenitud de lluna en mi A la intempèrie visc enyorant les dones sàvies de la tribu portadores d'aigua i d'aliment Una remor sota ...

He refet el caminet, l'he fet amb passes mudes, sens soroll, sens gatzara, en silenci, per sentir la remor de la mar, el bes a l'are...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

De l'amor a la vellesa, creada amb síl·labes aquoses, de la remor subtil que discorre sota els raigs de les ones i entra en l'extens...

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se emporpra les carenes del llunyedà horitzó; a vora els bancs de pedra, l'herbei va collt...

En l'estepa del món, dolguda i infinita, misteriosament tres fonts varen sorgir: la de la joventut, font ràpida i rebel, borbolla i raja...

AGOST, estiu esplendorós i càlid colors que sobten els ulls. I en aquesta cambra closa, ja sense enyor submergida en l'esguard que es pe...

Salta la balda i no en va trena vida a camp ras d'illa. Que l'ala avida entre les nits i els dies deveses vives. Trenen les ales rem...

Para't sota aquests arbres i mira com els mou la brisa: la bella trama mòbil de les fulles. Deixa que la remor ho canti. Si no, ¿quines ...

Remor de barques, de mar i de gavines, perfums de flors que ja han esclatat. Et veig dalt la carena i et caldrà, d'ara ençà, con...

Si dic el teu nom allargassat, em recorde d'un poble amb perfum de salnitre vell i d'un ramat de barques de bou tancant amb pan...

La netedat. Sobre totes les coses, la netedat, unes fulles alegres, d'un verd intens. Una pulcra memòria de tendresa, pins i de f...

Volen gavines les ales ben esteses arran de barca. Els rems s'enlairen ruixim d'aigua ben blava que el vent empaita. Vora l...

Per la plenitud madura de l'estiu Deixaré que les meues mans rellisquen. Estendré els meus adolorits membres Cap a la terra pesada ...

La remor dels arbres els ulls que s'obren com l'albada La cançó que viatja en cercle impàvida Natividad Ayala. El cel ...

Vespreja i la llum s'escaira  plana avall. Res es retalla en la carena blavosa de nit i, esvaïda la mirada en miratge d'eclip...