A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

            Aquells amics... Em parleu de camins on les mans ajuntàvem enduts pel mateix foc de joves entusiasmes i acordàvem les veus amb e...

Em llevo de matí                             sento la música de vegades barroca                                Marcello o Pergolesi El sol i...

Sentint el cel Espasa matinal, I la muntanya que li puja a la falda, Torno al sòlit acord. Als peus fa angosta la pujada Un arbrissó cansat....

Voler nou, saber vell, refila el nostre ocell. Saber vell, voler nou: tonada enterca ens mou. Amb llei de pell arribem a l'entranya, ret...

Intimitat de la tarda. L'ocellada hi canta amb zel i el rierol amanyaga la vall de Sant Daniel. Aquí reneix l'alegria i es sotmet el...

Quan el fil salvatge de la llum defalleix en el bressol de les aigües aparentment adormides, en l'hora del temps que s'atura i no s...

Abatuts els jardins pel primer vent d'hivern, recullo la llavor del coleus, morat i marfil, que tot l'estiu us ha fet alçar els ulls...

                            Enaltiment de la tendresa Em llevo amb el bes de la tendresa i m'adormo al coixí de la tendresa. I no...

Arrenglerar exorcismes, evocar, fer, de la llengua, pàtria. Retenir els oblits fins ofegar-los en un pou de paraules. Renéixer a la...

                        "El món neix en cada besada"                                            Joan Fontcuberta No és veri...

Plugims de llibertat s'escampen damunt teu. La vida refredada pels hiverns gelabrosos ha acabat esclatant dins teu esponerosa. ...

Alliberar-se. El llast del passat pesa, infla el globus del dolor i no deixa arrencar les adherències. Respirar fons i treure l'ai...

Et somniava encara infant, Muntanya, com si la llum que sempre en tu retens il·luminés la il·lusió i els vents del meu anhel profund c...

Dius la bellesa i ja tot s'il·lumina. Ara deixa que el temps flueixi lentament entre el paisatge i tu i que el silenci posi accents ...

Sóc a casa a trenc d'alba entre dues cases el sol ixent m'esguarda i jo me'l miro fit a fit. Moment de placidesa en què ...

Potser tots et volien veure trista perquè eres la poeta i el ponent s'entretenia més en els teus vidres, i no sabien que al combat de...

De vegades no calen paraules si un somriure esclata un altre somriure, si una mirada fons uns altres ulls que miren. De vegades no ca...

Matins d’entusiasme per viure, al carrer de Sant Pere més alt. Gènova i la unió tangible, vital. Ella imposava respecte, fortalesa. Cons...